En el nostre entorn, a principis del segle XX existia una enorme afició popular per la música, no sols per ballar-la o escoltar-la, sinó també per interpretar-la. En aquells anys, l'acordió era conegut per tota la població espanyola, era assequible i es va convertir en un instrument popular. Era un instrument rural, present en moltes cases pageses, i va servir per a interpretar els balls de moda i les danses tradicionals. Per això la seva presència és especialment apropiada en aquesta exposició, en la qual recreem una reunió social en l'entorn rural il·licità cap al 1900, si bé el nostre acordió data d'unes dècades més tard.

L'exemplar que presentem té gravats, entre les belles decoracions de marqueteria que presenta, una sèrie de noms que ens porten al seu fabricant: Orlando Quagliardi & Figli, establert al poble italià de Castelfidardo. Aquest petit municipi és considerat internacionalment com ‘la ciutat de l'acordió’, per assentar-se aquí una gran quantitat de fabricants especialitzats que encara avui realitzen acordions de manera manual, sent els més benvolguts del món. Aquesta població italiana va tenir el seu moment de major activitat a mitjan segle XX, moment al qual pertany la nostra peça destacada, quan centenars de milers d'acordions es van exportar a tothom des d'allí.

Observem en la caixa un paper amb l'adreça de lliurament en el qual apareix la capçalera de la fàbrica d'acordions Rafael Torres, situada al carrer Nord nº7 de València, que pel que sembla va obrir les seves portes en 1913. València va ser el gran centre productor d'acordió a Espanya, per davant de Madrid i Barcelona, però com veiem la producció nacional se simultanejava amb la importació d'instruments de l'estranger, a causa de l'alta demanda d'instruments que va existir.

Pots trobar informació molt interessant sobre aquesta indústria italiana en https://bit.ly/3zbqfjx.

Autor: José Aniorte, gestor cultural del Museu Escolar.